Perfil Logarítmic a la Processó dels Monjos

Les roques de la Plantació romanen amagades, discretes. La Processó dels Monjos, formada per les cotes 421 i 422, n’és un clar exemple. Amb un vessant nord-oest prou interessant el seus cimalls esdevenen un mirador privilegiat tant de Bonavista com de la mateixa Plantació.

Com tantes altres vegades els Masó aprofiten àvidament les possibilitats que ofereix aquest vessant, traçant una línia modesta però lògica que permet gaudir de la tranquil·litat de la raconada. La via, de grau molt moderat resta completament equipada, esdevenint un bon lloc per quan cerquem ombra.

Com a curiositat direm que abans de que en Ramon de Semir anomenés a aquestes roques La Processó dels Monjos aquest nom ja s’usava per referir-se als Flautats.

Aproximació:

Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni. Un cop passada la Gorra Frígia i abans d’arribar al mirador, prenem un corriol a mà esquerra que baixa per una canal pendent que ens mena directament a l’agulla del Sentinella. Des del Sentinella trobarem una fressa que primer ens duu cap a la Cara de Mico Un cop arribats al bloc característic marxem vers la Miranda del Sentinella, creuem el peu d’aquesta per una vira evident i arribem al peu de via.

Via:

La via es composa de tres tirades, més una de propina per arribar al cim de la Cota 422. La roca és bona malgrat que als primers metres té aquell tacte tant característic de les zones obagues montserratines. L’itinerari resta equipat, amb les assegurances espaiades quan la dificultat baixa.

Descens:

Fem un ràpel cap el vessant sud-est des d’una petita savina (bagues). Un cop al terra creuem el coll que es forma entre la Cota 422 i la doble anant a buscar un corriol que puja cap al vessant oest de la Gorra Frígia.

El que més m’ha agradat:

• Ràpida i tranquil·la.
• Ombra pels dies més calorosos.